Si! gran tema per escriure.
Torno a trucar a la urbana, aquet com em sorprenen a les 2.30 de la nit amb pijama. M’expliquen que els hi he de posar la denuncia, que he de fer no se que, i jo ok. Però va el senyor urbano i diu: Mmm, però ara no se sent cap música ni cap soroll, oi? M’hagués agradat veure la meva cara. So imbècil no veus que heu passat primer pel bar i han tret la música!! Però realment després d’això els dies que he tornat a casa tard i està el bar obert, tinc por, un paio negre a la porta del local que em mira quan entro al bloc, i entro per l’entresol 2a en comptes del 1a, por lo que pugui ser. Un dels pocs avantatges de tenir 2 pisos junts d’il•legal, per així dir-ho
Ara just al local de sota han posat un “ràpido” pos tot lo sant dia la màquina zzzzzzzrrrrrzzz i després cops de martell, en fin. Ah i lolailo, òbviament.
Però el colmo de la setmana ha estat la veïna de dalt: ¡Te voy a matar! Seguidament de: ¡Maldito el día que decidimos tenerte! Jo flipant, si li diuen al seu full, el mateix que plora per tot i mou les cadires.
Sort o desgràcia que visc mig sola que poc em senten i quan realment em podrien sentir més, la música del bar ho camufla tot.
Torno a trucar a la urbana, aquet com em sorprenen a les 2.30 de la nit amb pijama. M’expliquen que els hi he de posar la denuncia, que he de fer no se que, i jo ok. Però va el senyor urbano i diu: Mmm, però ara no se sent cap música ni cap soroll, oi? M’hagués agradat veure la meva cara. So imbècil no veus que heu passat primer pel bar i han tret la música!! Però realment després d’això els dies que he tornat a casa tard i està el bar obert, tinc por, un paio negre a la porta del local que em mira quan entro al bloc, i entro per l’entresol 2a en comptes del 1a, por lo que pugui ser. Un dels pocs avantatges de tenir 2 pisos junts d’il•legal, per així dir-ho
Ara just al local de sota han posat un “ràpido” pos tot lo sant dia la màquina zzzzzzzrrrrrzzz i després cops de martell, en fin. Ah i lolailo, òbviament.
Però el colmo de la setmana ha estat la veïna de dalt: ¡Te voy a matar! Seguidament de: ¡Maldito el día que decidimos tenerte! Jo flipant, si li diuen al seu full, el mateix que plora per tot i mou les cadires.
Sort o desgràcia que visc mig sola que poc em senten i quan realment em podrien sentir més, la música del bar ho camufla tot.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada