Diferent. Avui em sento bé, els núvols han marxat i veig el sol. Primer penso si és un mirall que m’enganya, després si és un record que em ve i m’espanta, però no, és diferent. Dies que em persegueixen sense saber el per què, hores plenes de ràbia i plors, enyorança.
El dia em somriu i la nit no m’espanta. Camino sense pressa gaudint d’allò que veig, fixant-me ens els detalls, la gent, uns pensant en el somni de la nit, altres plens de lleganyes. Uns mirant-se al mirall i pensant si estaran apunt. Somriures estranys al passar, xiulets sense saber d’on surten, dubtes. Escales sense córrer gaudint de l’ascensió i el desens on ens porta el destí. Mirades inconformistes sense saber que dir.
Ara és quan vull cridar i dir que em sento bé, però les formes em tanquen en un món on ser jo torna a costar, però sóc lliure i canto. Somric al sol, pensant que el teu amor no tornarà però en vindran d’altres que també marxaran, però com una onada ve i va, gran o peita, principi i fi.
No vull dormir i oblidar el dia, el sol brillar, somriures d’amagat, grans paraules. Esperances que seran victòries.
has tingut un bon dia al final, no?
ResponElimina:) malegruu
^^ets una artista escribint