Gir..

Gir radical, dia esgotador. Et despertes massa aviat per poder pensar en el dia, un dia que no t’esperes el final que tindrà. Surts al carrer encara pensant com pots fer per que millori. Et retrobes amb una vella amistat, riures, algun plor, crítiques, xafarderies, abraçades i moltes paraules. Amunt i avall per la gran ciutat. Vista privilegiada i fotografies. Baixes corrents, un altre amic, un cafè i unes paraules, dues sorpreses. Corres i vas la parc, et creues amb ell, un adéu, avui sense un somriure. T’estranya.

Fa fred i van passant els minuts, agafes el metro i cap a casa. Un nerviosisme t’omple per dins, però no vols pensar el que què, però el teu inconscient sap el motiu. T’arregles i surts disposada a tot. Sorpresa. Un noi sol però ell no hi és. Preguntes neguitosament. Resulta que el que t’havia semblat a tu no era més que una tonteria d’estius passats. Emprens el camí, t’expliques la vida i de cop una trucada. Un somriure estrany m’envaeix el rostre, hi ha preguntes. Dius adéu i marxes corrents a buscar la trucada. Tot diferent al que estàs acostumada, una carícia i mil paraules, gir a tot el que esperaves que passes. Penses en un que no apareix però acabes pensant en un altre.

Al despertar el dia no podia pensar que acabaria amb tu.